ACTIC - L'acreditació (catalana) en competències en tecnologies de la informació i la comunicació

Ara fa un mes sortia a la veu pública que ja tenim l'ACTIC, és a dir, l'Acreditació catalana en competències en tecnologies de la informació i la comunicació.

En paraules, del mateix govern "L’ACTIC avaluarà la competència digital, és a dir, com s’apliquen els coneixements, habilitats i actituds que es posseeix en l’àmbit de les TIC per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència, per sobre del coneixement de programari concret. A més, s’incorporen continguts relacionats amb la cultura digital, les bones pràctiques i el civisme digital."

Crec que aquesta iniciativa és important. És important donat que servirà per posar ordre en saber quins són els coneixements, habilitats i actituds que cal saber per treballar en món cada cop més digitalitzat. I és que per lluitar contra l'escletxa o l'exclusió digital són necessaris programes d'aquest tipus que ajudin, promocionin i facin veure la necessitat d'estar ben formats i, per damunt de tot, ser autònoms davant els nous reptes tecnològics que ens esperen.

Alguns autors com Francis Pisani, i ja dit de pas -val molt la pena la seva lectura-, en el seu recent llibre La Alquimía de las multitudes (2008) ja parlen sobre quines són exactament aquestes habilitats digitals que cal tenir: "evolucionando hacia la capacitación digital, 'el digital literacy', es decir, la habilidad para localizar, organizar, comprender y crear información y conocimiento mediante las TIC: la habilidad para utilizar eficazmente un ordenador e internet comprendiendo su funcionamiento; la capacidad de encontrar información, comprenderla en su contexto de una manera crítica y la capacidad para crear y difundir mensajes en diferentes medios y utilizarlos de manera autónoma e independiente."


En definitiva, caminar cap a l'autonomia personal davant la tecnologia, amb una mirada ética, crítica i reflexiva. Res és més potent que aquest fet. Ajudar que els altres siguin lliures i autònoms i descobreixin les enormes capacitats que amaguen les eines, els llenguatges i els espais digitals que ens envolten, sense caure en la ingenuïtat i sabent exactament a què ens exposem.

Sobre l'ACTIC, si voleu més informació, només cal anar a la web oficial: http://actic.gencat.cat/

A voltes amb l'escola digital...

Fa uns quants mesos, en Francesco Tonucci, pedagog italià de reconegut prestigi en el món educatiu va ser protagonista d'una entrevista en el diari La Nación que podeu consultar en aquest mateix enllaç: http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1085047

Em penso que ningú hagués pogut definir millor el concepte d'escola digital, és a dir, aquell model d'escola que probablement és capaç de trencar amb moltes de les concepcions que fins ara regnàven i teníem enteses i que, amb la vinguda massiva de la tecnologia, encara s'han quedat més en evidència.

Fixem-nos que a la pregunta sobre com ha de ser l'escola ara, el pedagog respon:

Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo.

Nosaltres partirem de la base que l’escola encara viu, en molts casos, sota un paradigma analògic d’entendre l’educació. Això significa que, com hem dit anteriorment i entre molts d’altres aspectes, encara viu molt “esclavitzada” i “subjugada” a un rígid horari; a uns erms recursos didàctics (“masses” llibres de text); a unes formes fixes d’avaluar; a uns coneixements poc globalitzats i a uns espais d’aprenentatge (aula classe) molt concrets. La tecnologia és encara avui dia viscuda amb una gran excepcionalitat dins l’aula. És ara que s’està començant a parlar del pas de l’aula d’informàtica cap a la informàtica a l’aula. D’altra banda, l’ús real que es fa de les NTIC aplicades a les didàctiques específiques és mínim. I així podríem continuar posant exemples d’un model d’escola que té una mirada i unes característiques més pròpies d’una societat del segle XIX (industrial) que no pas d’una societat del segle XXI (informacional). No pas en va alguns autors ja han argumentat que ens trobem amb escoles pròpies del segle XIX, professorat del XX i alumnat del XXI.

És per això que al llarg d’aquest bloc destacarem la importància i la necessitat d’una educació que integri de forma natural els nous llenguatges tecnològics i audiovisuals a l’escola. Una escola que ha de transitar d’una forma analògica d’entendre, veure i viure el fet educatiu basat molt en la idea bàsica d’ensenyar, cap a unes formes més digitals d’entendre l’educació que signifiquen posar l’èmfasi en l’aprendre.

Benvinguts doncs a l'escola digital!

miquel àngel prats - maprats@cetei.info