Aproximacions per arribar a l’escola digital: el Projecte Escola 2.0

Fa uns mesos va sortir a la llum pública el Projecte Escola 2.0. Segons informació oficial del Ministeri d’Educació, aquesta mesura permetrà adaptar al segle XXI els processos d’ensenyament i aprenentatge, donant als nostres alumnes els coneixements i eines claus per al seu desenvolupament personal i professional, potenciant a més a més de major capital humà, la cohesió social, i eliminant les barreres de la escletxa digital. El projecte té la intensió de dotar les aules de pissarres digitals i connexió inalàmbrica a Internet i que cada alumne tingui el seu propi ordinador personal que utilitzarà com l’eina de treball a classe i a casa. Els professors rebran la formació addicional necessària per adaptar-se al ritme que marquen les noves tecnologies. D’aquesta manera, el projecte suposa el desenvolupament dels sectors informàtics i editorials, i una oportunitat per situar a Espanya entre els països més avançats en l’ús d’aquestes tecnologies.

Es tracta d’un projecte que forçosament s’ha de desenvolupar amb estreta col·laboració entre el Ministeri d’Educació, les Comunitats Autònomes, empreses tecnològiques informàtiques i de comunicació, entitats financeres, editorials i empreses de software educatiu i les pròpies famílies. Es preveu la implantació del Projecte Escola 2.0 al curs 2009-2010, començant pels alumnes de 5è curs d’Educació Primària.

Però no ens enganyem. La tecnologia és necessària però no suficient per arribar a tenir escoles 2.0. Òbviament, l’alumnat ja està preparat. Alguns autors ja denominen als alumnes d’avui dia como els aprenents del nou mil·lenni o generació Y o generació xarxa. Les famílies viuen el tema tecnològic amb molta confusió. Per la seva part, el professorat, peça clau també en el procés d’ensenyament-aprenentatge, necessita temps. Temps, paciència i recursos.

Temps, lògicament més enllà de les oficials 30 hores, perquè puguin alfabetitzar-se tecnològicament parlant i, sobretot, actualitzar-se en noves metodologies que permetin aprofitar al màxim la tecnologia. Formació basada en un acompanyament personal, en grup i en el propi context on es realitza la seva tasca docent. Acompanyament perquè puguin comprendre també què suposa avui en dia aprendre amb nous llenguatges i continguts digitals, noves eines tecnològiques i nous espais virtuals. I tot això, no és menor. Recordin que els mestres actuals van ser formats sota un paradigma d’entendre l’aprenentatge i el coneixement que no té res a veure amb els recursos i els materials actuals. I insisteixo: el procés és lent. I demana paciència, recursos i imaginació que permeti crear espais per debatre i compartir inquietuds.

Fruit d’aquesta necessitat va sorgir fa un any l’ITworldEdu: un espai de trobada i diàleg entre el món empresarial tecnològic i l’àmbit educatiu. Un Summit que permet saber exactament quines avantatges aporten les tecnologies a l’educació i quins productes i solucions existeixen al respecte.

En les circumstàncies actuals de plena crisi econòmica, esdeveniments com l’ITworldEdu són una oportunitat per impulsar el missatge del projecte 2.0. Una oportunitat per alumnes, professors, escoles, famílies i empreses tecnològiques. Però no posem la tecnologia per davant, com una excusa d’innovació pedagògica. La veritable innovació vindrà de la mà del lideratge dels centres i de la mà del professorat, del bon ensenyament amb bons professors.

ACTIC - L'acreditació (catalana) en competències en tecnologies de la informació i la comunicació

Ara fa un mes sortia a la veu pública que ja tenim l'ACTIC, és a dir, l'Acreditació catalana en competències en tecnologies de la informació i la comunicació.

En paraules, del mateix govern "L’ACTIC avaluarà la competència digital, és a dir, com s’apliquen els coneixements, habilitats i actituds que es posseeix en l’àmbit de les TIC per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència, per sobre del coneixement de programari concret. A més, s’incorporen continguts relacionats amb la cultura digital, les bones pràctiques i el civisme digital."

Crec que aquesta iniciativa és important. És important donat que servirà per posar ordre en saber quins són els coneixements, habilitats i actituds que cal saber per treballar en món cada cop més digitalitzat. I és que per lluitar contra l'escletxa o l'exclusió digital són necessaris programes d'aquest tipus que ajudin, promocionin i facin veure la necessitat d'estar ben formats i, per damunt de tot, ser autònoms davant els nous reptes tecnològics que ens esperen.

Alguns autors com Francis Pisani, i ja dit de pas -val molt la pena la seva lectura-, en el seu recent llibre La Alquimía de las multitudes (2008) ja parlen sobre quines són exactament aquestes habilitats digitals que cal tenir: "evolucionando hacia la capacitación digital, 'el digital literacy', es decir, la habilidad para localizar, organizar, comprender y crear información y conocimiento mediante las TIC: la habilidad para utilizar eficazmente un ordenador e internet comprendiendo su funcionamiento; la capacidad de encontrar información, comprenderla en su contexto de una manera crítica y la capacidad para crear y difundir mensajes en diferentes medios y utilizarlos de manera autónoma e independiente."


En definitiva, caminar cap a l'autonomia personal davant la tecnologia, amb una mirada ética, crítica i reflexiva. Res és més potent que aquest fet. Ajudar que els altres siguin lliures i autònoms i descobreixin les enormes capacitats que amaguen les eines, els llenguatges i els espais digitals que ens envolten, sense caure en la ingenuïtat i sabent exactament a què ens exposem.

Sobre l'ACTIC, si voleu més informació, només cal anar a la web oficial: http://actic.gencat.cat/

A voltes amb l'escola digital...

Fa uns quants mesos, en Francesco Tonucci, pedagog italià de reconegut prestigi en el món educatiu va ser protagonista d'una entrevista en el diari La Nación que podeu consultar en aquest mateix enllaç: http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1085047

Em penso que ningú hagués pogut definir millor el concepte d'escola digital, és a dir, aquell model d'escola que probablement és capaç de trencar amb moltes de les concepcions que fins ara regnàven i teníem enteses i que, amb la vinguda massiva de la tecnologia, encara s'han quedat més en evidència.

Fixem-nos que a la pregunta sobre com ha de ser l'escola ara, el pedagog respon:

Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo.

Nosaltres partirem de la base que l’escola encara viu, en molts casos, sota un paradigma analògic d’entendre l’educació. Això significa que, com hem dit anteriorment i entre molts d’altres aspectes, encara viu molt “esclavitzada” i “subjugada” a un rígid horari; a uns erms recursos didàctics (“masses” llibres de text); a unes formes fixes d’avaluar; a uns coneixements poc globalitzats i a uns espais d’aprenentatge (aula classe) molt concrets. La tecnologia és encara avui dia viscuda amb una gran excepcionalitat dins l’aula. És ara que s’està començant a parlar del pas de l’aula d’informàtica cap a la informàtica a l’aula. D’altra banda, l’ús real que es fa de les NTIC aplicades a les didàctiques específiques és mínim. I així podríem continuar posant exemples d’un model d’escola que té una mirada i unes característiques més pròpies d’una societat del segle XIX (industrial) que no pas d’una societat del segle XXI (informacional). No pas en va alguns autors ja han argumentat que ens trobem amb escoles pròpies del segle XIX, professorat del XX i alumnat del XXI.

És per això que al llarg d’aquest bloc destacarem la importància i la necessitat d’una educació que integri de forma natural els nous llenguatges tecnològics i audiovisuals a l’escola. Una escola que ha de transitar d’una forma analògica d’entendre, veure i viure el fet educatiu basat molt en la idea bàsica d’ensenyar, cap a unes formes més digitals d’entendre l’educació que signifiquen posar l’èmfasi en l’aprendre.

Benvinguts doncs a l'escola digital!

miquel àngel prats - maprats@cetei.info