Fa uns quants mesos, en Francesco Tonucci, pedagog italià de reconegut prestigi en el món educatiu va ser protagonista d'una entrevista en el diari La Nación que podeu consultar en aquest mateix enllaç: http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1085047Em penso que ningú hagués pogut definir millor el concepte d'escola digital, és a dir, aquell model d'escola que probablement és capaç de trencar amb moltes de les concepcions que fins ara regnàven i teníem enteses i que, amb la vinguda massiva de la tecnologia, encara s'han quedat més en evidència.
Fixem-nos que a la pregunta sobre com ha de ser l'escola ara, el pedagog respon:
Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo.
Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo.
Nosaltres partirem de la base que l’escola encara viu, en molts casos, sota un paradigma analògic d’entendre l’educació. Això significa que, com hem dit anteriorment i entre molts d’altres aspectes, encara viu molt “esclavitzada” i “subjugada” a un rígi
d horari; a uns erms recursos didàctics (“masses” llibres de text); a unes formes fixes d’avaluar; a uns coneixements poc globalitzats i a uns espais d’aprenentatge (aula classe) molt concrets. La tecnologia és encara avui dia viscuda amb una gran excepcionalitat dins l’aula. És ara que s’està començant a parlar del pas de l’aula d’informàtica cap a la informàtica a l’aula. D’altra banda, l’ús real que es fa de les NTIC aplicades a les didàctiques específiques és mínim. I així podríem continuar posant exemples d’un model d’escola que té una mirada i unes característiques més pròpies d’una societat del segle XIX (industrial) que no pas d’una societat del segle XXI (informacional). No pas en va alguns autors ja han argumentat que ens trobem amb escoles pròpies del segle XIX, professorat del XX i alumnat del XXI.
d horari; a uns erms recursos didàctics (“masses” llibres de text); a unes formes fixes d’avaluar; a uns coneixements poc globalitzats i a uns espais d’aprenentatge (aula classe) molt concrets. La tecnologia és encara avui dia viscuda amb una gran excepcionalitat dins l’aula. És ara que s’està començant a parlar del pas de l’aula d’informàtica cap a la informàtica a l’aula. D’altra banda, l’ús real que es fa de les NTIC aplicades a les didàctiques específiques és mínim. I així podríem continuar posant exemples d’un model d’escola que té una mirada i unes característiques més pròpies d’una societat del segle XIX (industrial) que no pas d’una societat del segle XXI (informacional). No pas en va alguns autors ja han argumentat que ens trobem amb escoles pròpies del segle XIX, professorat del XX i alumnat del XXI.És per això que al llarg d’aquest bloc destacarem la importància i la necessitat d’una educació que integri de forma natural els nous llenguatges tecnològics i audiovisuals a l’escola. Una escola que ha de transitar d’una forma analògica d’entendre, veure i viure el fet educatiu basat molt en la idea bàsica d’ensenyar, cap a unes formes més digitals d’entendre l’educació que signifiquen posar l’èmfasi en l’aprendre.
Benvinguts doncs a l'escola digital!
miquel àngel prats - maprats@cetei.info
Entrades
